| No té sentit descriure els problemes de l’aïllament que tots hem patit ni fer llistes de coses que per culpa de la COVID no hem pogut fer. Això seria trist i sobretot avorrit. Per van passar coses bones l’any passat, una part d’elles malgrat la situació, i l’altra part a causa de la situació. En primer lloc, s’ha de dir que per una persona introvertida com jo, que gaudeix d’hores de soledat, això del aïllament no és gaire difícil, sobretot perquè passo el començament i el final del dia amb l’Avi de manera que no estic totalment sol. I també sense viatges als meus països preferits cada dos per tres, hi havia més temps per enllestir coses. Per exemple, jo i la meva parella d’estudis després de vint anys de sessions d’estudi teòricament setmanals, però de fet esporàdiques, vam acabar el llibre del Talmud que estàvem estudiant en uns quants mesos de trobades molt més regulars i concentrades. També vaig acabar la meva primera novel·la en sinhalès, un any i mig després de començar-la, i ja he llegit un bon tros de la segona. Gràcies a l’empenta del meu coautor Steve Fassberg que va fer la major part de la feina necessària, vam publicar la nostra intervenció d’una conferència que va tenir lloc ara fa dos anys. Amb els consells d’un antic company de feina (li dic el geni que té trenta anys), vaig anar millorant a poc a poc el meu blog, que ara fa goig. Almenys així ho penso jo. D’una altra banda, com que passo moltes més hores dins de casa meva, he volgut millorar l’ambient i per tant he fet un munt de canvis petits que vistos tots junts m’agraden molt. Tinc un llum nou al menjador i, al saló, un gran mapa antic del sud de l’India i de Ceylon i dues taules noves. Com que no puc convidar altres amics a casa meva, he preparat uns quants àpats de divendres a la nit per a l’Avi i la seva família i m’han sortit molt bé. Per a ells és un bon canvi sortir una mica de casa seva i menjar menjar que no han hagut de cuinar ells. He après a cuinar bons plats de Kerala i de Sri Lanka i cuinar-los em dona una mica la sensació que hi sóc. Tot i que no podia fer els viatges de sempre, aquests últims mesos sí que he fet tres viatges petits: el cap de setmana amb tota la família a l’estiu, uns quants dies a Macomb amb l’Avi, i un dia de camping en un parc estatal de Wisconsin i una visita amb la meva germana. El primer d’aquests va ser el punt àlgid de l’any, i el segon i el tercer van resultar escapades bones i interessants. Així doncs tot i que l’any passat va ser una gran tragèdia per a molta gent, per a mi no va ser gaire dolent, cosa que gairebé fa vergonya de dir. Als imatges: casa meva i els meus néts. |
| Created on 7 January 2021, updated on 7 January 2021 by Samuel Ethan Fox |