| l’Avi i jo estem en un barri de Jerusalem que es diu Baca. Al marge de Baca, cap al centre de la ciutat, hi ha un conjunt de cases grans que es diu “La colònia dels alemanys”. Com que ens estem molt a prop de la colònia, volia aprendre una mica sobre el seu origen. Resulta que la història de la colònia va començar al segle XIX amb un grup d’alemanys Luterans que van desenvolupar unes ideas pròpies que els van distanciar cada cop més de les normes del Luteranisme. Creien que la segona arribada del messias era molt a prop i destacaven el concepte que el cos de cada creient era un temple de Déu. Per tant, es diuen Els Templers. Una part dels Templers va traslladar-se des d’alemanya cap a Palestina amb l’esperança que això precipités la segona arribada,. L’any 1867 el primer grup que va arribar a la Terra Santa va intentar crear un assentament rural a la Vall de Jezreel, però com que ignoraven totalment les condicions locals gairebé tots van morir de disenteria durant el primer any. Dos anys més tard, altres grups de Templers que estaven més ben preparats van començar a arribar al país. Aquests nous grups van fundar colònies: a Haifa, a Jafa, i a Jerusalem. Entre els nou arribats hi havia arquitectes i artesans que van construir grans cases de pedra que han aguantat bé el pas dels anys. Els descendents dels Templers originals vivien a Palestina fins al període de la segona guerra mundial, quan tots van haver d’anar-se’n del país. Cada any, durant la meva estada aquí, llegeixo una novel.la en hebreu. Aquesta vegada he triat Roman Russí (“Novel·la Russa”) de Meir Shalev que descriu la vida de la gent que va venir des de Rússia per crear un dels primers pobles jueus a terra santa, a principis del segle XX. Fa una setmana vaig descobrir a viquipèdia la història del primer assentament fracassat dels Templers. Per casualitat, només un dia després vaig arribar al punt a la novel·la en que l’avi del narrador li explica contes sobre l’entorn del poble. L’avi li diu que abans que hi vinguessin els fundadors del poble, una petita colla d’alemanys van intentar fundar un assentament al mateix lloc. Gairebé tots van morir de malalties endèmiques durant els primers mesos, li diu, però la gent del poble encara té por de certs llocs de la zona on creu que a la nit pots trobar els fantasmes dels alemanys. Els Templers no eren l’únic grup religiós que se’n va anar d’alemanya al segle XIX. Altres grups van migrar a Ucraïna i al Caucas per formar noves comunitats en teritori verge amb pocs habitants on esperaven que visquessin una vida pura (i brillant). Molts anys després, quan els refugiats assiris van arribar a Russia, la Creu Roja els va enviar a pobles alemanys al Caucas, on treballaven a les vinyes. Les dècades següents van ser convulses, però els Assiris continuaven treballant i vivint als mateixos pobles fins a l’any 1949. El 19 de juny del 1949 a les dues de la matinada, la policia va trucar a les portes de les cases dels Assiris, els van donar vint minuts per recollir les seves pertenences, i els van ficar en camions. Dues setmanes després es van trobar a Sibèria, on haurien de passar els set anys següents treballant al bosc, fins a la mort de Stalin. Conec la seva història perquè gairebé cinquanta anys després vaig visitar els seus descendents, que s’havien traslladat a Rússia, per estudiar la seva llengua. Com que som aquí en plena guerra, hi ha molts treballadors agrícoles que han fugit del país o que no els deixen entrar. Per tant hi ha una gran demanda de voluntaris. L’Avi i jo hem anat una vegada cada setmana als assentaments a prop de Gaza que van atacar el 7 d’octubre per ajudar-los amb la recollida de fruita. A vegades algú de l’assentament ens explica coses del que hi va passar el dia dels atacs. Quan vaig anar a Kibbutz Nir Am, un dels residents va explicar com el petit grup d’autodefensa va impedir que els atacants entrin al kibbutz fins que hi arrivés ajuda, hores després. Llavors va afegir això: La nit següent a les dues de la matinada els responsables van trucar a les portes de les cases dels residents, els van donar vint minuts per recollir les seves pertenences, i els van fer pujar en autobusos. Resulta que el govern tenia por que no estiguéssin segurs a les seves cases, i els va trobar habitatge temporal en altres llocs. La situació d’estar despertat a mitjanit amb pocs minuts per recollir les pertenences de seguida em va fer pensar en els Assiris al 1949. Els casos són molt diferents: les autoritats perseguien i explotaven els Assiris, mentre que en el cas dels residents de Nir Am els responsables intentaven salvar-los. Tanmateix, en les dues situacions van desarrelar comunitats senceres de manera traumàtica, sense notícies de quan tornarien. Nosaltres, que hem passat la vida sense aquesta mena de trasbals violents hem de reflexionar sobre la nostra bona sort, i apreciar-la. |
| Created on 27 February 2024, updated on 6 June 2024 by Samuel Ethan Fox |