| La guia Baedeker per Espanya i Portugal de l’any 1904 va dir això sobre els catalans i la seva llengua: El català posa tota la natura al seu servei. Com el basc, ell és un home de negocis nat i representa un contrast colpidor amb el castellà feixuc i l'andalús pesat, que són mers llauradors de la terra i es conformen amb la satisfacció dels seus desitjos més elementals. Per tant el català és proteccionista convençut mentre les regions de vinya i de grá tendeixen cap al comerç lliure. Proveeix la meitat d’Espanya amb paper, sabó, eines de ferro, i els productes de les seves fàbriques de tèxtils. Milers de mans actives de dones estàn ocupades amb la producció de punta per a mantilles. El català s’adona de seguida de cada oportunitat per guanyar diners, i “el gran caballero Don Dinero” és tant important als seus ulls com “el dòlar totpoderós” als ulls dels nostres cosins transatlàntics. Com el suis, el català vaga pels països dels dos hemisferis amb l’esperança de tornar cap a casa com a home ric. Per al català tot el que es troba fora de les fronteres de la seva província natal li és terra estrangera, sobretot “la España Uniforme” amb la seva centralització, i el “Corte” de Madrid, amb la seva elegància superficial. Considera Barcelona no només la ciutat més rica d’Espanya (que de fet ho és), sinó també la més gran i més bonica. Evita parlar espanyol (o com li diu ell ‘castellà’) i es delecta en la 'melodia' de la seva llengua catalana, que no només es parla per tota catalunya sinó per la meitat del País Valencià, les Illes Balears, i al nord cap a Andorra i Roselló. Aquesta llengua s’assembla molt al Provençal i al Llemosí, i és entre els més grollers dels dialectes romànics. El català, però, escriu poesia i fins i tot obres científiques en aquest parlar poc bonic. |
| Created on 4 August 2026, updated on 4 August 2026 by Samuel Ethan Fox |