| Acabo de llegir "El carrer de la xocolata" un libre de records de Ramon Solsona. L’autor va crèixer als anys cinquanta i seixanta a Gràcia. La vida llavors a Espanya , i sobretot a Catalunya, era pobra i difícil. La família de l’autor vivia a la frontera entre la classe mitjana i baixa, però no tenien la sensació que eren pobres. En escriure el llibre el Solsona va passar molt de temps amb els seus germans recollint records de la seva joventut i de la vida del barri. El resultat és un retrat molt complet de la societat barcelonina i el seu entorn material a finals de la postguerra. Tot i que he experimentat grans canvis aquí als Estats Units durant la meva (llarga!) vida, no es poden comparar amb els que va passar l'autor a Barcelona durant el mateix període. Amb el pas dels anys el confort material de la vida anava millorant lentament. Les tasques domèstiques es feien cada cop menys feixugues. Però alhora la vida comunal i de barri s’empobria. Per exemple, Solsona descriu com abans de la tele, tothom, inclòs famílies senceres, anaven als cines del barri per passar-hi tota la tarda. Un altre exemple: els anys seixanta era el temps de floració de moltes organizacions en què els joves passaven els caps de setmana amb senderisme i cançons al voltant de la foguera. Amb la tele, I després amb el mobil, tot això s’ha esfumat, i la societat s’ha fet molt més pobra. Encara pots comprar exemplars de "A flor de llavi" un dels llibrets de cançons que feien servir. Com sempre, Ramon Solsona fa servir un vocabulari molt ampli, i a més ens ensenya boniques expressions idiomàtiques com ara "quan fèiem barretines a Olot" que vol dir "abans que naixessin". Aquest llibre m'ha obert el pas cap a un altre món molt ric i molt bonic. |
| Created on 1 June 2025, updated on 3 June 2025 by Samuel Ethan Fox |